Posicionament de la CAJEI davant la nova Llei d'Interrupció de l'Embaràs
Divendres 26/02/10
Avui, 24 de febrer, l'anomenada Llei de l'Avortament ha estat aprovada al Senat, la cambra alta espanyola, per 132 vots a favor, 126 vots en contra i una abstenció. A partir del dia que es publiqui al BOE (Boletin Oficial del Estado) passaran quatre mesos fins que una nova norma reguli el nostre dret a ser o no mares i pares.
La llei aprovada recull alguns “avenços” com ara l'avortament lliure fins la 14ena setmana,però ni despenalitza la interrupció de l'embaràs – que continua essent castigat amb una pena multa de 6 a 24 mesos fora dels casos permesos per la llei-, ni respecta el dret de la dóna a decidir sobre el seu propi cos. A més, desregula l'avortament fins a un determinat període, però el restringeix encara més en el cas de les malformacions del fetus, que sovint són diagnosticades més enllà de les 22 setmanes, i tampoc no pren cap compromís respecte a la cobertura dels avortaments dins la sanitat pública”.
Pel que fa a l'aplicació de la llei, les noies de 16 i 17 anys han d'avisar a algun dels seus pares sempre i quan això no provoqui un conflicte greu o violència en el si de la família.Aquest és un cas especial ja que l'edat mèdica oficial és als 16 anys. Així la noia és prou gran per a fer-se una operació estètica però no per a avortar.
Aquesta incoherència evidencia del control que la societat i la moral catòlica exerceix sobre el dret a les dones de decidir sobre el propi cos. La clàusula que permet no comunicar la decisió als familiars només és un mecanisme ambigu per defugir el debat real: el dret al propi cos.
Les excepcions amb aquesta llei no s'acaben aquí. La Llei permet l'objecció de consciència dels metges que practiquen aquest tipus d'intervencions. Des de la CAJEI(Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista), tenim ben clar que l'obligació dels professionals de la sanitat és respectar en tot moment el dret de la persona a decidir sobre qualsevol intervenció que afecti el seu cos.
Així, les lleis espanyoles, que penalitzen tota objecció de consciència de la dissidència al sistema, emparen en canvi que certs professionals es neguin a exercir la seva obligació com a metges. Considerem que aquestes pràctiques, que en alguns casos incorren directament en la il·legalitat, no només han de deixar de ser recolzades per l'Estat, sinó que han de ser sancionades i il·legalitzades. Tot i així, som conscients que ni les Lleis ni la repressió són mecanismes que solucionaran la problemàtica de l'avortament, ja que l'error de base, l'educació sexual esbiaixada imoralista que rebem, continuarà existint. Així, defensem el dret legítim d'una dona a avortar lliurement, sempre i quan no li suposi un risc per la seva salut, tot i que si és la seva decisió, fins i tot en aquest cas ha de tenir dret a fer-ho. Però també tenim claríssim que, el que cal, és tallar amb les males pràctiques sexuals des d'un inici.
És cert que el jovent tenim un accés als mètodes anticonceptius més fàcil que el que han tingut les generacions predecessores. Però cal tenir molt clar que informació no és el mateix que educació i que,donant un cop d'ull a les xifres de joves que interrompen l'embaràs, és evident que alguna cosa falla. I és que és molt ingenu creure que tan sols ensenyant-nos a l'escola a posar un preservatiu a un plàtan, o parlant-nos sobre què és la píndola anticonceptiva, s'aconseguirà que els i les joves deixem de tenir pràctiques sexuals de risc. Si la majoria de joves no ens atrevim a plantar cara a un “tranquil·la, que jo controlo” o a un “és que a mi el condó nom'agrada”, com aturarem amb una Llei una problemàtica que s'endinsa en la nostra concepció de la sexualitat? Des de la CAJEI, apostem per una educació sexual integral i antipatriarcal, que trenqui amb els rols de poder que es donen en el mateix exercici de la relació sexual. Una educació, en definitiva, que ens inculqui el respecte a tota pràctica i opció sexual que les persones decidim lliurement, que fugi de la concepció cristiana del sexe com a quelcom obscur i brut i que ens faci esdevenir propietaris i propietàries dels nostres propis cossos.
Com a joves decidim...Avortament lliure i gratuït!
La llei aprovada recull alguns “avenços” com ara l'avortament lliure fins la 14ena setmana,però ni despenalitza la interrupció de l'embaràs – que continua essent castigat amb una pena multa de 6 a 24 mesos fora dels casos permesos per la llei-, ni respecta el dret de la dóna a decidir sobre el seu propi cos. A més, desregula l'avortament fins a un determinat període, però el restringeix encara més en el cas de les malformacions del fetus, que sovint són diagnosticades més enllà de les 22 setmanes, i tampoc no pren cap compromís respecte a la cobertura dels avortaments dins la sanitat pública”.
Pel que fa a l'aplicació de la llei, les noies de 16 i 17 anys han d'avisar a algun dels seus pares sempre i quan això no provoqui un conflicte greu o violència en el si de la família.Aquest és un cas especial ja que l'edat mèdica oficial és als 16 anys. Així la noia és prou gran per a fer-se una operació estètica però no per a avortar.
Aquesta incoherència evidencia del control que la societat i la moral catòlica exerceix sobre el dret a les dones de decidir sobre el propi cos. La clàusula que permet no comunicar la decisió als familiars només és un mecanisme ambigu per defugir el debat real: el dret al propi cos.
Les excepcions amb aquesta llei no s'acaben aquí. La Llei permet l'objecció de consciència dels metges que practiquen aquest tipus d'intervencions. Des de la CAJEI(Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista), tenim ben clar que l'obligació dels professionals de la sanitat és respectar en tot moment el dret de la persona a decidir sobre qualsevol intervenció que afecti el seu cos.
Així, les lleis espanyoles, que penalitzen tota objecció de consciència de la dissidència al sistema, emparen en canvi que certs professionals es neguin a exercir la seva obligació com a metges. Considerem que aquestes pràctiques, que en alguns casos incorren directament en la il·legalitat, no només han de deixar de ser recolzades per l'Estat, sinó que han de ser sancionades i il·legalitzades. Tot i així, som conscients que ni les Lleis ni la repressió són mecanismes que solucionaran la problemàtica de l'avortament, ja que l'error de base, l'educació sexual esbiaixada imoralista que rebem, continuarà existint. Així, defensem el dret legítim d'una dona a avortar lliurement, sempre i quan no li suposi un risc per la seva salut, tot i que si és la seva decisió, fins i tot en aquest cas ha de tenir dret a fer-ho. Però també tenim claríssim que, el que cal, és tallar amb les males pràctiques sexuals des d'un inici.
És cert que el jovent tenim un accés als mètodes anticonceptius més fàcil que el que han tingut les generacions predecessores. Però cal tenir molt clar que informació no és el mateix que educació i que,donant un cop d'ull a les xifres de joves que interrompen l'embaràs, és evident que alguna cosa falla. I és que és molt ingenu creure que tan sols ensenyant-nos a l'escola a posar un preservatiu a un plàtan, o parlant-nos sobre què és la píndola anticonceptiva, s'aconseguirà que els i les joves deixem de tenir pràctiques sexuals de risc. Si la majoria de joves no ens atrevim a plantar cara a un “tranquil·la, que jo controlo” o a un “és que a mi el condó nom'agrada”, com aturarem amb una Llei una problemàtica que s'endinsa en la nostra concepció de la sexualitat? Des de la CAJEI, apostem per una educació sexual integral i antipatriarcal, que trenqui amb els rols de poder que es donen en el mateix exercici de la relació sexual. Una educació, en definitiva, que ens inculqui el respecte a tota pràctica i opció sexual que les persones decidim lliurement, que fugi de la concepció cristiana del sexe com a quelcom obscur i brut i que ens faci esdevenir propietaris i propietàries dels nostres propis cossos.
Com a joves decidim...Avortament lliure i gratuït!
